Foto: Sergi RicartFestival Hivernal Vall de Boi 2010.
Aquest any ja passem per la quarta edició d’aquesta festa de la muntanya hivernal, durant gairebé una setmana a la vall de Boi es respira un ambient festiu i esportiu, amb participants d’arreu del pirineu.
El dimecres, dia tres de febrer, s’havia de disputar la primera prova, el descens d’estil lliure o freeride,però, tot i que l’espesor de la neu als voltants de l’estació de Boi Taüll era considerable, també estava molt dura. Les plaques de gel i la poca neu pols acumulada, feien molt perillosa una prova d’aquestes caracteristiques, i l’organització va decidir canviar-la per un “Freeride Bordercross”: una baixada d’uns 650m de desnivell, amb trams de pista i altres de fora-pista, amb un traçat força rapid i espectacular. De cinc en cinc, els parcipants prenien la sortida i els dos primers es clasificaven per a la següent ronda. Caigudes i salts van donar espectacularitat a les baixades, però també un parell de lesions.... L’entrega de trofeus i la festa posterior van ser un exit: berenar, visionat de les baixades, músics ribagorçans en plena forma i un public entregat en van fer ben bé un “festival”. Pitjor que les dos lesions de corredors, la nota negativa d’aquest dia ens la donà un accident mortal a Cavallers; altre cop la muntanya de les nostres passions s’enduia els nostres amics abans d’hora.
El divendres, dia cinc, es disputà la ja clàssica “Cronoescalada Vall de Moró”, o quilòmetre vertical. Aquest any l’esperit competitiu estava més present, molts dels participants lluien materials ultralleugers i malletes de lycra integrals. Els mes de mil cent metres de desnivell ens van fer venir gana: a la costellada previa a l’entrega de premis, en un ambient hivernal total, amb la burrufesta que ens rebossava, ens vam acabar tots els pans abans decomençar amb la carn.
Nomes quedava la prova de “Dry Tooling”, canviant esquís per piolets: a les nou del matí del dissabte els participants enfilaren el camí cap a Cavallers. La carretera tancada i tothom a caminar, entre el vi calent i les tibades de braços anava pujant la temperatura. Mentrestant l’estructura per a la final, a la plaça de l’esglèsia de Boí, anava prenent forma. A la nit el nombrós public assistent caldejava l’ambient, i els participants donaven l’espectacle que s’esperava. La festa s’allargà fins ben entrada la matinada, musica en directe amb “Rumbalgia”, cerveses, etcètera.
Els guanyadors de cada especialitat s’enduien un pernil (de l’espatlla), els segons un formatge i els tercers un xorís. El darrer dia s’estregava també el pernil-pernil, el que acredita el millor classificat en les tres proves, el que podríem anomenar la “combinada hivernal” o “l’alpìnista complet”: Enguany, l’aranès Rafa Mombiedro es va convertir en el primer esquiador que es defensa bé amb piolets, quan en les altres edicions el pernil havia estat per a escaladors que es defensaven esquiant.
L’organització del Festival vol agrair la participació de tots, alpinistes i col•laboradors, públic assistent, grups de música voluntaris, proveidors de premis, comestibles o no: Grifone, Black Diamond, Embotits Casa Conilla, GR-Zero Barcelona, Camp Base Granollers, Esports Besiberri Barruera, Free Flocks, Doctor X, FEEC i CEAR; i especialment vol destacar la participació principal, no només econòmica, de l’Ajuntament de la Vall de Boí.
L’organització del Festival vol agrair la participació de tots, alpinistes i col•laboradors, públic assistent, grups de música voluntaris, proveidors de premis, comestibles o no: Grifone, Black Diamond, Embotits Casa Conilla, GR-Zero Barcelona, Camp Base Granollers, Esports Besiberri Barruera, Free Flocks, Doctor X, FEEC i CEAR; i especialment vol destacar la participació principal, no només econòmica, de l’Ajuntament de la Vall de Boí.
